(arafa...)
...Dirimir la frontera entre ciència, ideologia i altres interessos no resulta fàcil...
L’expert és algú que sap coses i ens les ensenya; que no opina sinó que
informa i divulga. L’anomenem “professor” i l’escoltem com a alumnes.
Per tant, abaixem la guàrdia del sentit crític perquè donem per fet que
el que diu té un aval científic -és, en el fons, també discutible, però
molt menys que una simple opinió-. I aquesta tribuna -aquest gènere
informatiu- dona més pes i influència a tot el que afirmi. Si fa de
tertulià, topa amb altres tertulians, s’excita, es contradiu. En canvi,
si té una secció d’expert per a ell tot sol, té temps, tranquil·litat i
crèdit per ser molt més eficaç a l'hora de conformar l'opinió pública...
Per tot això els mitjans -i encara més els públics- han de ser molt
rigorosos quan donen aquestes tribunes. Han d’assegurar-se que l’expert
la farà servir per informar i divulgar i no pas per opinar i adoctrinar:
per exercir d’ideòleg. I no estic dient que els mitjans no deixin
parlar els ideòlegs -són fonamentals per al debat públic- sinó que no
els disfressin d’experts científics que es limiten a informar i
divulgar...
Albert Pla Nualart 29.11.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada