(arafa<d'1any)
En el futbol i en la biografia, Maradona és el prototipus de l'heroi
barroc. Des del punt de vista estètic, tot en ell remet al cànon del
Barroc: tot és desmesurat, excessiu,
tràgic, extrem, amb un punt de teatralitat. Però també pel que fa al
concepte: el Barroc, l’expressió artística de la Contrareforma, és la
reacció contra els valors i l'estètica de la modernitat occidental, que
tendeix a l'austeritat, al classicisme, a la mesura i a l’ordre. La
corba contra la recta. L’ornament contra la simplicitat. La tragèdia
contra la ironia. ... Potser
perquè és la culminació de l’heroi barroc, allà on va triomfar d'una
manera més plena va ser a Nàpols, la gran ciutat barroca, on les seves
imatges són als aparadors de les botigues de sants. I no va acabar de
triomfar mai del tot en aquesta Barcelona del nord enllà, que vol ser
noucentista i minimalista, i que ha triat els seus herois futbolístics
més cap al nord que cap al sud, més moderns que barrocs, més endreçats
que tràgics. Més Cruyff que Maradona. Messi? És una altra cosa.
Vicenç Villatoro 28.11.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada