(arafa<d'1any)
... L’arribada de Cruyff ho va canviar tot, els joves van tenir el seu espai
i el club va deixar d’aixecar Recopes per convertir-se en un dels grans
d'Europa, però val la pena constatar que, en els darrers anys, no hem
estat tan lluny de tornar als 80.... el club s'ha equivocat greument desconfiant per sistema del que tenia a casa...
I aquest és precisament el problema: el seu cas no hauria de ser un gir
del destí sinó una aposta troncal. En els últims anys, i com si fos un
nou ric, el Barça ha anat a buscar a fora un lateral.... un central... un... i s'ha demostrat que no tenien prou nivell ni tan sols per
generar competència a la plantilla. La qüestió és que el futur president
no tindrà ni l’opció de mirar a fora. Es veurà obligat per l'economia a
abastir la plantilla de gent de casa, com hauria d’haver estat sempre, i
amb sort portar algú que marqui diferències. Però em resulta grotesc
sentir precandidats parlant de Neymar o Haaland com si ens ho poguéssim
permetre, o com si fitxar el crac de moda -Krankl, Simonsen, Schuster,
Maradona- a cop de talonari fos l'única estratègia del club. Posem-hi
realisme i siguem pràctics, i aprenem la lliçó de quan érem perdedors.
Jordi Costa 28.11.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada