dissabte, 23 d’octubre del 2021

pd 2282 Fugint del Barça de Maradona

 (arafa<d'1any)

... L’arribada de Cruyff ho va canviar tot, els joves van tenir el seu espai i el club va deixar d’aixecar Recopes per convertir-se en un dels grans d'Europa, però val la pena constatar que, en els darrers anys, no hem estat tan lluny de tornar als 80.... el club s'ha equivocat greument desconfiant per sistema del que tenia a casa...
I aquest és precisament el problema: el seu cas no hauria de ser un gir del destí sinó una aposta troncal. En els últims anys, i com si fos un nou ric, el Barça ha anat a buscar a fora un lateral.... un central... un... i s'ha demostrat que no tenien prou nivell ni tan sols per generar competència a la plantilla. La qüestió és que el futur president no tindrà ni l’opció de mirar a fora. Es veurà obligat per l'economia a abastir la plantilla de gent de casa, com hauria d’haver estat sempre, i amb sort portar algú que marqui diferències. Però em resulta grotesc sentir precandidats parlant de Neymar o Haaland com si ens ho poguéssim permetre, o com si fitxar el crac de moda -Krankl, Simonsen, Schuster, Maradona- a cop de talonari fos l'única estratègia del club. Posem-hi realisme i siguem pràctics, i aprenem la lliçó de quan érem perdedors.
Jordi Costa 28.11.2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada