De la societat de l'espectacle (tot és un divertiment) hem passat a la societat de la conspiranoia (tot és mentida). Ningú es refia de ningú. S’ha enfonsat la credibilitat de la política, però també la periodística, la científica, la de la cultura, la de l'educació, la de la medicina...Enmig de la riuada d’aquest descrèdit general de l'esfera pública van apareixent líders amb tics populistes i messiànics que no són res més que els aprofitats de torn que prometen solucions màgiques a problemes complexos... Són mestres de l’exageració, la confrontació i la confusió. Així doncs, un consell: si algú us promet solucions fàcils, poseu-lo en quarantena. Si us regala les orelles amb finals feliços indolors, malfieu-vos-en...
No pretenc que aquest sigui un article fatalista, en el sentit que fem el que fem no ens en sortirem perquè portem escrit al front la derrota i el declivi. Més aviat al contrari. En la nostra societat hi ha molt talent latent, molt sentit comú, molta honradesa, molta energia. Però no sempre brillen ni enlluernen com un crit heroic, ni d’entrada ens fan somriure o ens emocionen. Més aviat al contrari. A vegades el camí més tranquil és el més bell. I la millor paraula, la més sòbria i reflexiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada