(arafa<d'1any)
El sentit comú ens diu -o ens deia- que no tot el que agrada convé. ...
Fer de mestre, fer de pare, fer de polític no hauria de ser mai fer, o deixar fer, el que “agrada o entreté” o “el que dóna vots”. Hauria de ser fer el que es cregui que és millor, tant si agrada com si no. ¿I qui és el mestre, el pare o el polític per decidir-ho? Doncs és, o hauria de ser, un professional amb vocació: algú que vol tenir fills, alumnes o electors per intentar, amb tot el seu saber i el seu esforç, fer-ne persones de profit.
I ho dic en termes antiquats perquè és carregant-se “coses del passat” que un bàrbar concepte de llibertat soscava la civilització. La civilització consisteix en assimilar el saber que ens precedeix i passar-lo als que venen, si pot ser incrementant-lo. I aquest procés no es pot regir per l’oferta i la demanda, pel que agrada o no. Els pocs que en saben molt de cada cosa, els experts, ensenyen als molts que en saben poc. I el gran repte és aconseguir-ho sense que sigui despòtic ni posi en perill la democràcia. Quan un mal entès concepte de lliure mercat ho envaeix tot, torna la barbàrie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada