(arafa<d'1any)
Pedro Sánchez va dir que no compartiria govern amb Podem ni acceptaria pactes amb l’independentisme. Carles Puigdemont es va comprometre a tornar a Catalunya si després del 21-D podia ser investit president de la Generalitat. Oriol Junqueras va garantir que l’1-O es podria votar “com sempre”. Ada Colau, que no acceptaria els vots de Manuel Valls per ser alcaldessa. “Creguin-me”, va demanar José María Aznar quan insistia que a l’Iraq hi havia armes de destrucció massiva.
La llista de mentides en política seria interminable i, tot i això, preguntar-se si hi ha polítics a qui no faci vergonya mentir és injust amb la gran majoria de representants tant de Catalunya com de l’Estat...
dimarts a Illa no li havia tremolat la veu i amb la seva habitual
seguretat havia arribat a dir-li al periodista de TVE que “Miquel Iceta
és la persona en millors condicions de liderar el canvi a Catalunya”.
Seria bo escoltar ara de la seva veu com justifica la necessitat de
mentir a la ciutadania...
La credibilitat és, de fet, el principal atribut que ha de tenir un polític per generar confiança en la ciutadania, especialment en situacions de crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada