(arafa<d'1any)
al Teatre Maldà estrenaran aviat Mistela, candela, sarsuela, un
espectacle d’Epidèmia Teatre a partir de sarsueles en català de la
segona meitat del XIX. Em sembla fantàstic. Des d'aquells anys fins a la
guerra, a Catalunya es va anar construint l'embrió d'una cultura
popular de masses, vital i desacomplexada, socialment transversal,
moderna i festiva. I en català. Era tot un món que la guerra va tallar
en sec i que, per això, de vegades sembla que no hagi existit mai. Com
si la cultura popular moderna i de masses d’aquest país fos d'una manera
natural només en castellà i en tot cas només en naixés una de nova en
català als anys seixanta i del no res. Amb el tall brutal de la guerra,
aquell embrió de cultura de masses en català va ser avortat i va
desaparèixer de l'espai públic. Com si només hi hagués sarsueles i
cuplets en castellà. Només en l’àmbit privat i familiar en van
sobreviure alguns records, com els fòssils d’un temps desaparegut per
sempre. Per això em sembla fantàstic que al Maldà ens recordin i ens
facin riure amb les sarsueles d'en Pitarra, per entendre’ns, perquè són
la prova d’un món modern i popular en català que existia i que va ser
primer destruït i després negat. Però del qual som fills. O néts.
Vicenç Villatoro Lamolla, 3.4.21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada