(arafa<d'1any)
La valentia guanya batalles perdudes i la por fa perdre batalles
guanyades. Per plantar cara a la dictadura era preceptiu no tenir por o
vèncer-la, hi ha tota una crònica cantada que devem sobretot a Raimon
(“per camps i ciutats la por/ va fent callar una a una/ les veus dels
vius i dels morts”) i Lluís Llach (“jo no estimo la por, ni la vull per
demà,/ no la vull per avui, ni tampoc com a record”). La valentia, a
banda de les victòries explícites, pot aconseguir-ne d’implícites perquè
provoca una reactiva por de l’adversari... la por és lliure, tothom té dret a tenir por i no es pot exigir a ningú ni la valentia, ni el risc, ni encara menys l’heroisme...
La política espanyola està atàvicament a l'aguait d’eventuals tuteles
militars, històricament molt ben arrelades, i és tan llagotera del rei
que és el comandament suprem dels exèrcits, que no se li pot tossir ni
al pare en jubilació emèrita, tot i que la seva conducta sigui tan
galdosa com la que va aflorant. En paral·lel, la política espanyola té
por d'uns tribunals que enviarien a la presó qualsevol esquerra que vagi
més enllà de la socialdemocràcia constitucional, com hi han enviat els
independentistes catalans...
La por catalana és, en aquest sentit i parcialment, una conseqüència de
la por espanyola: després del Primer d’Octubre de 2017, va entrar el
cangueli del Mare de Déu (de Montserrat), què hem fet! Un cop fet,
havent arribat al punt zenital de la dissidència legal, la mobilització
popular i el valor, el globus es punxa en la declaració
d'independència del 10 d’octubre, amb sordina retòrica i deu segons de
vigència, i comença a desinflar-se. Els optimistes de la voluntat ... argüiran que ben al contrari, ja que
l'independentisme ja supera el cinquanta per cent parlamentari. Però els
pessimistes de la raó que compten en base decimal saben que la massa
crítica és molt menor i que la
massa mobilitzada, al damunt amb la pandèmia en contra, ha tornat al
testimonialisme i amb el gra al cul d'un nucli violent que, vingui d'on
vingui i sigui d'on sigui, li ha robat les fotos, que ja no són una
bellíssima sardana horitzontal de nord a sud de Catalunya sinó pedrada i
còctel Molotov que la propaganda enemiga convertirà per hipèrbole en
Belfast en flames...
Antoni Batista, 4.4.21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada