(arafa<d'1any)
Segundo Marey va morir, després d'una llarga malaltia, l’agost de 2001.
Només dos mesos després que José Barrionuevo i Rafael Vera abandonessin
la presó, rere el tercer grau més excepcional concedit per la doble
desgràcia de l'aznaritat i la reconsagrada impunitat elevada a raó
d'estat. És a dir, tèrbola coincidència, aquest dissabte fa tot just 20
anys d'una immunitat atorgada als que van donar l'ordre directa de
segrestar Marey, fill d'un republicà socialista exiliat l'any 1936 i
capturat a Hendaia en ser confós amb un dirigent d'ETA. I sí: abans
havien rebut un indult parcial sol·licitat i justificat per unanimitat
pel Tribunal Suprem,... I sí i
també: aquell tercer grau automàtic i instantani arribava després d’un
indult del 1998 que va ser considerat el més ràpid de la democràcia,
segons escup encara l’hemeroteca: "Mai en la història judicial espanyola
s’ha tramitat un indult amb tanta celeritat [...] en menys de tres
dies". Ho va dir l’aleshores ministra Mariscal de Gante, filla de jutge
franquista del TOP i continuadora avui, des del Tribunal de Cuentas, de
l’extorsió econòmica inquisitorial i la llarga onada repressiva que ens
assetja.... Vera i Barrionuevo havien entrat abans a la presó, un setembre del 1998,
per complir 10 anys de reclusió. Van complir exactament tres mesos.
Calculin: 90 dies davant 3.650. Un rècord d’impunitat que van tornar a
pulveritzar dos anys després, batent la pròpia marca. Recomptant els
dies, el maig del 2001 Barrionuevo i Vera tornaven a entrar a presó per
complir respectivament tres anys i un mes de presó i dos anys i vuit
mesos. No en van complir ni mig. I quan dic mig no vull dir la meitat,
sinó mig: mig dia. I ni això. No van passar ni 9 hores a la presó... Vera i Barrionuevo, que mai s’han penedit de res, van complir el 0,017%
de la pena que havien de complir per haver ordenat un segrest que va
durar 10 dies i que va certificar l’acta de naixement dels GAL. Bromes
de la democràcia quan la democràcia és de pena. I fa plorar. Dos mesos
després d’aquell tercer grau exprés –un segon indult encobert– i
d’aquelles nou hores de presó, Segundo Marey moria, com a conseqüència
també de les seqüeles cròniques produïdes per aquell segrest d’estat i
després de 18 anys cercant "una mica de justícia". L'horror d’estat en
la rebotiga de la crueltat...
David Fernàndez, 29.5.21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada