(arafa<d'1any)
No em puc ni imaginar el dolor dels pares de la noia de 15 anys que es
va suïcidar a Sant Andreu, probablement a causa de l'assetjament dels
seus companys d’escola, i amb la permissivitat del centre, segons la
família. La descripció que tenim de l’alumna, "tímida" i "molt
aplicada", convida a imaginar un guió terrible. Aquests suïcidis són, a
part d'un drama, un enorme fracàs col·lectiu, davant el qual els
protocols contra el bullying són imprescindibles però
insuficients. Cal partir de dues evidències de tota la vida: que la
canalla pot ser molt cruel i que fa el que veu fer a casa. I avui en
dia, casa és també el mòbil, que desplaça els pares com a primers
educadors. El bullying és un mirall de les famílies i la transmissió de valors: sembla que qui no trepitja o no marca territori
no es fa respectar, com si educar en el respecte i l'amistat fos
incompatible amb la fermesa, i fos una debilitat antiquada que condemna
els joves a ser uns perdedors. I així ens van les coses.
Antoni Bassas, 12.6.21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada