(ara...mateix)
Les ciutats de la mida de Barcelona (i més petites)
sempre havien tingut allò que en podríem dir tipus singulars, o tipus
populars, estrafolaris, pintorescos o extravagants... la Monyos...
l'home dels ocells... Ocaña... Aquests que hem dit són poca cosa si es
comparen amb l'enorme quantitat de tipus extravagants que corrien al
segle XIX per la ciutat, per a goig de criatures i arxiu mitològic de la
ciutadania. Però d'aquella colla ja fa molts anys...
Ja no en queden. Ara, a Barcelona i per tot, tothom s'assembla a tothom. No hi ha tipus extravagants, ni singulars, ni pintorescos. Anonimat de la massa! Discreció de la burgesia universal!
Jordi Llovet, 12.3.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada