(ara... mateix)
En l’escola ideal, les preguntes sempre haurien de precedir les
respostes. En les nostres, cada dia menys alumnes es fan preguntes
aprofitables pedagògicament. I aquest no és el seu estat natural: és
resultat d'unes disfuncions socials i familiars, d'una sobreexposició a
estímuls inadequats, que els docents no tenen més remei que entomar. El
mètode pedagògic no és, doncs, l'únic responsable que el que l’escola
explica no interessi als que hi van. I encara és menys cert que quan el
mètode és prou bo -i sigui quin sigui el món exterior- l'èxit està
assegurat. Sense canvis que alineïn una mica més societat, famílies i
escoles, les revoltes pedagògiques tenen les ales tallades. La millor
pedagogia és la que és eficaç per als alumnes concrets que arriben a
cada escola, no per a uns alumnes abstractes i universals. En pedagogia,
com en tants altres àmbits, el que es ven com a millor pot acabar sent
enemic del que només aspira a ser bo.
Albert Pla Nualart, 13.3.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada