dijous, 28 de juliol del 2022

E.E. 18 Digueu-ne impotència, i no mentiu més

Nota: Article brutal d'en Salvador Cardús, del 24 de juliol de 2022; és una mica llarg, però el trobo imprescindible. Es pot dir més fort, però no millor.

Em temo que encara no és l'hora d'arribar a les conclusions finals sobre si el primer d'octubre de 2017 va ser construït sobre la ingenuïtat, les mitges veritats, l’autoengany o des d’una gran mentida col·lectiva. Tampoc és fàcil saber qui hi va anar de quina d’aquestes maneres, perquè hi va haver de tot i l’èpica del moment tot ho va confondre. A més, què va ser aquella impressionant aventura política ara es manipula al servei dels interessos de partit diversos i de les seves auto-justificacions...

Ara bé, si la sospita d’engany és ben viva, mentre no tinguem tota la informació del pre i post referèndum, el que no és acceptable és que cinc anys després s’hagi tornat a caure en el mateix error. Vull dir, que es torni a fonamentar la política catalana en la mentida per tal, ara, de justificar el fracàs anterior i sobretot la impotència actual. Tot ben amagat en una retòrica pseudo republicana i l'oblit de la nació.

Deixeu-me ser cru. A mi no em disgustaria que els actuals dirigents independentistes –els polítics i els civils– diguessin que no saben com avançar en el camí de l’emancipació nacional. O que no s’hi veuen amb cor, vistos els riscos d'una repressió que no cessa ni té la pinta de fer-ho. O que pensen que ara és temps de cuidar la hisenda pròpia: ja se sap que fa més por el risc de ser arruïnat que el de ser empresonat. Qui no seria capaç de posar-se a la seva pell? Podrien dir, també, que el preu que faria pagar Espanya a tot el país és massa alt, i jo me'n faria el càrrec. I, encara, podrien reconèixer que no confien prou en el mateix país per fer el pas, i es podria entendre.

Però el que NO POT SER és que es menteixi. Que a la frustració ara s'hi afegeixi una aixecada col·lectiva de camisa. Perquè, si ja no és fàcil superar la frustració, seguida d’una presa de pèl tan descarada com l’actual, la desolació i el desemparament col·lectius poden acabar provocant l'abandonament definitiu de tota esperança...

https://www.ara.cat/opinio/digueu-ne-impotencia-no-mentiu-mes_129_4444196.html

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada