Ja s'entén que hi ha polítics que són en tal partit per atzar, perquè és
el que els ha aixoplugat primer. I de fet tenim casos gloriosos de
polítics que han anat saltant d'una seu a l'altra com qui juga a l'oca.
Però en general t'imagines que els diputats d'un partit consideren que
allò que propugna el seu partit és el que ells consideren vàlid... I heus aquí que el teu partit considera –per estratègia, convicció,
honor...– que s'ha de votar que sí. Però tu consideres –per convicció,
per ètica, per interès...– que has de votar que no. Llavors, el teu
partit s’emprenya i et diu que no cal que siguis diputat. Si no fas el
que diu el partit, què fas sent del partit? Però llavors quin sentit té que hi hagi tants diputats asseguts a la
cambra legislativa? Si tots han de votar el que diu el partit, què hi
fan, allà? Per què escolten els discursos? Val més que no ho facin, hi
ha risc que algú els pugui convèncer. Si tothom ha de votar el que toca,
potser que hi hagi un sol representant de cada partit, amb tots els
vots, esclar, que li corresponen. Estalviaríem en dietes, viatges i
temps.
Empar Moliner, 5.2.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada