Davant l'espionatge dels estats hi ha una reacció consistent a dir "a mi
m'és igual que m'espiïn, perquè jo no tinc res a amagar"... Però és que no es tracta que tinguis o no tinguis res a amagar, sinó que
tu no has d'anar provant la teva innocència. Tu tens dret al secret
dels teus missatges i que no puguin activar el micro i la càmera del teu
mòbil quan vulguin. Regalaràs aquest dret? ¿No t'importa que la teva
intimitat sigui coneguda i revelada quan li convingui a l’Estat? En nom
de la seguretat, sí, dius? De quina seguretat? ¿Creus que la pulsió
autoritària de l’Estat sempre s’aturarà quan arribi a la porta de casa
teva? I després hi ha els que diuen "és normal que l'estat espanyol espiï
independentistes catalans, perquè són una amenaça per a la integritat
d'Espanya". Això és equiparar independentisme amb terrorisme, i això és
tractar els rivals polítics com a enemics. I aquesta posició no és
democràtica. A part que és molt curta de vista, perquè ¿estàs segur que
demà no et tocarà a tu? Però, sobretot, és la resposta de qui admet la
derrota: a l’independentisme no se'l pot tractar democràticament perquè a
les urnes pot guanyar. Si juga net, l'Estat pot perdre a Catalunya. Per
això ha de jugar brut.
Antoni Bassas, 23.4.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada