Qui té autoritat? Qui ostenta el poder, esclar. Però l’autoritat de debò
no és aquesta. L’autèntica és molt escassa, "és l’autoritat que
posseeixen les persones estimades", que són les que saben estimar,
escriu Kallifatides... En
l’ambient hi domina la desconfiança, el safareig, criticar els altres
gairebé com un deure social, el rumor insidiós com una manera
d’afirmar-se (avui hem traslladat aquest hàbit mil·lenari a les xarxes
socials)... ¿Pot un poble lluitar per una llibertat equivocada? "El món avança una
mica a pesar de tot, però no va mai només endavant", escriu
Kallifatides. En fi, haurem d'esperar ... I mentrestant podem constatar que
al nostre món d’ara el feixisme hi està penetrant de nou insidiosament.
La por causa estralls. La llibertat no està mai garantida. Vigilem.
Ignasi Aragay ressenyant el llibre Pagesos i senyors (Galàxia Gutenberg) de Theodor Kallifatides. 17.2.2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada