Gaza ja acumula en pocs mesos més de trenta mil morts i setanta mil
ferits. L’ofensiva israeliana no s'atura... em pregunto per què em
commou més aquest conflicte que d'altres... fa uns dos
anys que puc analitzar pas a pas la invasió russa d'un país veí,
Ucraïna, i, tot i així, després d’observar tanta crueltat, continuo
sentint que la guerra més dolorosa de totes és la colonització sionista
del territori palestí, que es troba a quilòmetres i quilòmetres de casa
meva... “Ens equivocàvem
quan crèiem que la pàtria és només el passat. [...] La pàtria és el
futur.”Retorn a Haifa
(Club Editor) de Gassan Kanafani...
La resistència palestina contemporània no
guerreja per recuperar un món que ja no existeix, perquè ningú pot fer
reviure els morts estimats ni tampoc una terra enyorada que fa temps que
va ser aniquilada, sinó per poder habitar el territori on la seva
joventut ha nascut sense haver de suportar l’assetjament constant d’un
estat militar que va aparèixer anys enrere per negar-los la llibertat... per més que algunes retòriques europees i israelianes hagin intentat fer
creure que el fet de rebutjar les pràctiques de l’estat d’Israel contra
Palestina és un acte antisemita, el cas és que la demanda recent de
gran part de la població de posar fi a la matadissa que fa dies que es
produeix a Gaza sorgeix de l'acceptació majoritària que la relació que
s'estableix entre les dues nacions és colonial i, per tant, política i
no religiosa...
Palestina és un símbol de resistència a tot el món. Oposar-se al seu
genocidi significa lluitar per l'abolició de qualsevol règim colonial,
ja que aquesta nació representa la lluita per l'emancipació i la seva
destrucció no pot fer altra cosa que entristir-nos i turmentar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada