Revista “Triunfo” núm. 678 de 24 de gener de 1976, pàgs. 38 a 41
LLUÍS XIRINACS: LA LOCURA DE UN PROFETA
Montserrat Roig
...(Davant de la presó Modelo) ...Hi ha mossèn Xirinacs amb un vellet, una noia, un aturat...amb els veïns, amb els obrers, amb els ciutadans, amb els estudiants de batxillerat, amb els escoltes, amb els capellans, amb les monges, amb els polítics, amb els ex presos, amb les dones, amb els vells... amb els nens...
“Els profetes atacaven tot el que era conservador, reaccionari, tot el que frenava el progrés del poble. Quan tot anava bé, el profeta les retirava i es dedicava a la contemplació.”
...“el capitalisme aixafa les nacions... La nacionalitat té unes arrels quasi biològiques, no racials. Crea el llenguatge, els nivells instintius, els afectes de relacions familiars, de cultura, una sèrie de coses que són un estil de vida molt més pregon que l'econòmic. Crec que Catalunya és una nació, la meva...”
...Alguns el troben ingenu. Altres, xiflat. N'hi ha que diuen que està demodé. Molts pensen que fa el ridícul. I ell va cansant a tothom amb la seva innocència, la seva obstinació. La seva bogeria és contagiosa, perillosament contagiosa...
...Xirinacs torna a seure, sempre amb el somriure innocent, la seva cara de lluna plena, la barba entre negra i roja...
NTT: si vols llegir l'article sense o inclús imprimir-lo o guardar-lo clica: http://www.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada