L'ESQUERRA I LA FE RELIGIOSA
J. A. González Casanova
...Qui es recorda de l'acció dels cristians contra la dictadura; dels capellans, dels monjos, de les parròquies-refugi, dels catòlics marxistes i de l'Alfonso Comín?...Em refereixo a la conservació o memòria, a l'actualitat viva i eficient, del que va representar l'acció dels cristians en la societat política i en el debat intel·lectual, fa molts pocs anys, com a expressió de la força renovadora - fins i tot revolucionària - de la fe religiosa...
...
....els antics cristians progressistes romen perplexos davant la nova situació d'una esquerra indecisa i a la recerca cega d'una identitat malmesa.
...
...què aportem els cristians a la lluita de classes? La manca d'odi personal i l'exigència de portar-la fins al final; és a dir, la preservació dels drets de la persona humana... i la tensió psíquica i intel·lectual necessària per tal de no aturar la revolució o empantanegar-la en benefici d'una nova classe...
...
...defensar la humanitat lluitant alhora contra el nihilisme de la postmodernitat i de l'absència d'utopia...
...
...Malgrat sigui cert que les circumstàncies han canviat, també ho és que les causes de l'explotació, l'alienació i la dominació de molts homes i de moltes dones continuen sent les mateixes...
...
La fe religiosa té un contingut vivencial que és, per essència, motor de canvis i força imaginativa que troba respostes justes i humanes - tot i que, sovint, són inoportunes i incòmodes - a les injustícies i inhumanitats concretes de cada dia. Si la fe religiosa es viu, implica una militància decisiva en l'esquerra que aquesta no hauria de menysprear. Com fa ara trenta anys, els cristians de casa nostra haurien de tornar a empènyer-la si no han perdut, ells també, la fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada