I EN NOM DE QUÈ HA DE PARLAR?
Josep M. Lozano
...
Aquí encara perviu un residu pretesament il·lustrat segons el qual les formes religioses són una pervivència del passat que encara perdura (i, com se sol dir, fins i tot rebrota o retorna), però pervivència, al cap i a la fi. S'accepta la seva presència, però amb el to d'aquell que li perdona la vida. Com un residu amb el qual cal conviure, que en això consisteix la civilització, en conviure. Però que, en el fons, se suporta més que no pas es tolera. Si se'm permet la comparança, de vegades hi ha envers la religió una actitud semblant a la que alguns tenen envers els catalans: hom els accepta perquè no queda més remei, però en el fons són una molèstia, puix que hi hauria menys problemes si no hi fossin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada