ABD EL-KRIM, CATALUNYA I EL MAGRIB
Alfons Quintà
El 1922 Acció Catalana i Estat Català van enviar un telegrama de solidaritat al dirigent nacionalista amazig Abd el-Krim.
" Davant la vostra valenta resolució, defensant la pàtria marroquina amenaçada per Espanya, els fills de Catalunya us adrecem una salutació de simpatia. No és la primera vegada que la terra catalana demostra la seva protesta per la invasió del Marroc...Avui Catalunya també condemna els bàrbars mètodes de guerra emprats per l'exèrcit espanyol. Salut, coratge. Visqueu molts anys."
Abd el-Krim no va tenir una bona fi. El 1926 es va lliurar a les tropes colonials franceses que el van empresonar (però no matar). El 1947 va escapar de l'empresonament francès i es refugià a Egipte. Els primers milers de dòlars que el Front d'Alliberament Algerià va recollir, el 1953 van sortir de la seva butxaca.
Era un nacionalista amazig i tenia un concepte ampli del Magrib. Volia que imaziguen i àrabs hi visquessin en pau i fraternitat. No es podia imaginar que el Marroc i Algèria serien, com ho son, models de genocidi bàrbar contra els imaziguen.
Va morir al Caire el 1960. Nasser va ordenar que fos enterrat amb honors de cap d'Estat...al Marroc la figura d'Abd el-Krim continua estant proscrita. Cap carrer. Cap homenatge. Però al Rif tots els nens aprenen a admirar-lo de la veu dels seus pares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada