ARA diumenge, 12 de febrer del 2017
COM SERÀ EL XOC I QUÈ PASSARÀ DESPRÉS (1)
Ignasi Aragay
Per si algú encara ho dubta: hi haurà xoc de trens. Puigdemont convocarà
el referèndum i Rajoy mirarà com sigui d’impedir que se celebri. El xoc
és això. Hi som a les portes. És un xoc gravíssim en el si d’una
democràcia. Hi ha qui, endut per la nostàlgia de la Transició, encara
creu que es pot evitar. Tant de bo! Però no serà així. L’esperit de
concòrdia i de cessió mútua dels anys 70 va acabar servint més per tapar
les vergonyes del franquisme que per fer un canvi a fons
...
... Hi ha inèrcies ideològiques subterrànies. És com si Espanya s’aferrés a la seva pitjor versió del passat, la dels Anson, Aznar i companyia...
... el xoc hi serà, però no serà violent. Perquè hi hagi violència n’hi ha d’haver dos que es vulguin barallar. Mentre que en una majoritària mentalitat espanyola persisteix el ressort del recurs final a la força, a Catalunya predomina una aversió a tot el que signifiqui violència. Per raons històriques òbvies, després d’haver rebut (i repartit: cal no oblidar l’anarquisme) molta llenya, el pacifisme hi és molt arrelat. El moviment sobiranista, impecable en aquest sentit, n’és la prova fefaent. Si hi ha una repressió violenta per acabar amb el procés sobiranista, ningú s’hi tornarà. El que sí que hi haurà és un xoc democràtic, de legitimitats, de legalitats, de voluntats sobiranes. Això és el que ja estem vivint en el terreny judicial i el que, un cop es convoqui el referèndum, s’aguditzarà perquè es passarà al terreny polític, que és el que el govern espanyol prova d’evitar de totes totes...
... Hi ha inèrcies ideològiques subterrànies. És com si Espanya s’aferrés a la seva pitjor versió del passat, la dels Anson, Aznar i companyia...
... el xoc hi serà, però no serà violent. Perquè hi hagi violència n’hi ha d’haver dos que es vulguin barallar. Mentre que en una majoritària mentalitat espanyola persisteix el ressort del recurs final a la força, a Catalunya predomina una aversió a tot el que signifiqui violència. Per raons històriques òbvies, després d’haver rebut (i repartit: cal no oblidar l’anarquisme) molta llenya, el pacifisme hi és molt arrelat. El moviment sobiranista, impecable en aquest sentit, n’és la prova fefaent. Si hi ha una repressió violenta per acabar amb el procés sobiranista, ningú s’hi tornarà. El que sí que hi haurà és un xoc democràtic, de legitimitats, de legalitats, de voluntats sobiranes. Això és el que ja estem vivint en el terreny judicial i el que, un cop es convoqui el referèndum, s’aguditzarà perquè es passarà al terreny polític, que és el que el govern espanyol prova d’evitar de totes totes...
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada