dimarts, 23 d’abril de 2019

pd 1491 Permès i prohibit

(arafamésdunany)
Fa uns anys, circulava una mena d’acudit que deia que en els països de tradició liberal tot està permès, excepte allò que està expressament prohibit. En els països de tradició autoritària tot està prohibit, excepte allò que està expressament permès. En els països de tradició anarcoide tot està permès, especialment allò que està expressament prohibit. I finalment que en els països de tradició comunista  tot està prohibit, especialment allò que està expressament permès... No es tractava de dir com són les lleis en aquests quatre models, sinó com són les cultures polítiques. Quines tenen una irrefrenable tendència a prohibir i quines a permetre més coses. He recordat l’acudit aquests dies perquè pensava on carai hi quedaria l’Espanya actual... Em fa l’efecte que la cultura política espanyola tendeix en general al segon lloc de l’acudit. Tot i que de vegades sembla que opti també al quart. Als de prohibir-ho tot.
Vicenç Villatoro


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada