(arafa...)
... El paternalisme que malcria és una actitud habitual dels ajuntaments
davant l’incivisme. Són més de recollir la merda que d’incomodar el
cagador... Siguin de dretes o esquerres, pensen que multar irrita els que els voten i posa en perill la
reelecció. Però, si són d’esquerres, a això s’hi suma una coartada
ideològica: la boirosa línia que separa cert incivisme de la marginació.
(No, evidentment, el més greu i sagnant: el frau fiscal.) Els repugna multar els més pobres. I no poden, esclar, multar
només els benestants. Solució: multem ben poc i reduïm el cos d’agents
cívics (¿ho són els agents de la Guàrdia Urbana?). Còmode i barat... L’esquerra hauria d’entendre que tolerar l’incivisme no
ajuda gens els més desfavorits. Són els més rics, en tot cas, els que es
poden aïllar davant la fallida de la convivència, els que es poden
refugiar en barris residencials. I són els pobres els obligats a
conviure intensament amb veïns difícils. I ja sé que la convivència és
una font de tolerància i enriquiment, però és, també, un infern quan
impera la impunitat de l’incivisme.
Una norma bàsica de govern hauria de ser no fer mai lleis ni normes
sense tenir la voluntat i la capacitat de fer-les complir... l’espectacle d’una llei ignorada soscava totes les altres lleis.
La feina de l’esquerra és garantir que les normes i les lleis són
democràtiques -i denunciar, canviar i desafiar les que no ho són-, però
és, també, fer-les complir, perquè si són democràtiques serveixen,
sobretot, perquè no imperi la llei del més fort.
Albert Pla Nualart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada