(arafa...)
D’acord, no és fàcil fer política amb els líders presos o exiliats, una
ingerència contínua del poder judicial i una oposició 'destroyer' que
refusa qualsevol consens (fins i tot el democràtic). No hi acaba
d’ajudar tampoc que una part del sobiranisme comenci a festejar amb el
lema més reaccionari dels populismes: poble bo contra polítics dolents
(tot i tenir polítics presos i exiliats). I tampoc hi ajuda que tots
plegats sembla que sortim cada matí a la cacera o de traïdors o
d’aventuristes, amb una agror primitiva. Però el sobiranisme hauria de
trobar un equilibri consensuable entre dos objectius: aprofitar al màxim
totes les possibilitats de fer coses en l’actual
situació i deixar ben clar que la principal causa de l’anormalitat que
vivim es diu Llarena (com a metàfora). Som lluny d’aquest equilibri... L’efecte és un espectacle
depriment...
Vicenç Villatoro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada