divendres, 1 de maig del 2020

pd 1816 No ho fem bé

(arafa...)
 
D’acord, no és fàcil fer política amb els líders presos o exiliats, una ingerència contínua del poder judicial i una oposició 'destroyer' que refusa qualsevol consens (fins i tot el democràtic). No hi acaba d’ajudar tampoc que una part del sobiranisme comenci a festejar amb el lema més reaccionari dels populismes: poble bo contra polítics dolents (tot i tenir polítics presos i exiliats). I tampoc hi ajuda que tots plegats sembla que sortim cada matí a la cacera o de traïdors o d’aventuristes, amb una agror primitiva. Però el sobiranisme hauria de trobar un equilibri consensuable entre dos objectius: aprofitar al màxim totes les possibilitats de fer coses en l’actual situació i deixar ben clar que la principal causa de l’anormalitat que vivim es diu Llarena (com a metàfora). Som lluny d’aquest equilibri... L’efecte és un espectacle depriment...
 
Vicenç Villatoro

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada