(arafa...)
Tradicionalment, en les democràcies, el discurs polític es construïa al
Parlament. Allà respectava unes certes formes, una mínima exigència de
rigor i de precisió... ara el discurs polític es construeix a les
tertúlies, i es porta al Parlament. Les expressions 'cop d’estat' i
'colpistes', per parlar del procés català, neixen en l’entorn tavernari i
descordat d’unes tertúlies que tenen per llei veure qui la diu més
grossa i en què la mesura i el rigor són termes desconeguts. Són
expressions que pertanyen a la propaganda barroera, al to mitinguer per a
convençuts en què cada discurs ha d’atiar una mica més la foguera per
aconseguir els mateixos efectes incendiaris. Doncs Casado agafa aquestes
expressions situades de natural en la perifèria 'cutre' de la política i
les situa en el centre: converteix una intervenció parlamentària en un
míting o en comentari eixelebrat de tertúlia. Degrada, encara més, la poĺítica
Vicenç Villatoro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada