(arafa...)
...
Fa mal al cor veure quina llengua estem deixant als nostres fills. Un
idioma deixat de la mà de Déu, tan invisible i prescindible com les
joguines antigues que ja no compra ningú. Si el futur del català passa
per ells, no s’entén aquesta desídia per normalitzar-lo dins la seva
quotidianitat. No hi ha youtubers, ni influencers, ni
sèries virals que els enganxin a la seva cultura. Sap greu dir-ho, però
vist des de fora aquesta llengua que ha sobreviscut tossudament
dictadures i prohibicions és ara en mans d'un jovent que, si som
sincers, no la necessita per fer res del que els agrada.
Lluís Gavaldà 25/12/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada