(arafa...)
...
Es pot demanar que cadascú sigui heroi, que cadascú sigui àngel, es pot
demanar de tot, però que surti el cap de l'estat major de la defensa a
demanar que cadascú sigui soldat “en aquesta guerra estranya” és tota
una altra cosa. Em sembla lletgíssim, desencertadíssim i de molt mala
educació. La metàfora de la guerra, sincerament, sobra, perquè fa molt
amables les guerres literals. A mi, que em considerin “soldat” m’ofèn
profundament. Ser soldat és ser obedient, és ser peó, és ser carn de
canó, és no preguntar-se res, és tenir fe cega. Ser soldat no és
divertit, és creure en la jerarquia, és creure que no tots som iguals i
que tenim gent per damunt nostre. Ser soldat és desfilar, ser soldat és
dir “Sí, senyor”, ser soldat és ensenyar una arma i de vegades fer-la
servir, ser soldat és poder ser castigat per no tenir les botes netes,
ser soldat és poder castigar un element de mobiliari urbà perquè algú hi
ha tingut un accident. Ser soldat és tot això i jo no en tinc cap
ganes.
Empar Moliner 21.3.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada