(arafa...)
...
La crisi de la monarquia és un nou exemple del que va passar amb la
crisi catalana. En contra de la percepció que impera en determinats
entorns, la monarquia espanyola no sembla estar a punt de caure: atado y bien atado.
Els escàndols han accelerat la pèrdua de credibilitat d'una institució
que descansa sobre bases de legitimació molt febles. La monarquia s’ha
anat erosionant, sí, però d’aquesta crisi a l’adveniment de la Tercera
República encara hi va un bon tros. El blindatge institucional, polític i mediàtic és molt ferm ...
Ara bé, és evident que aquesta aparent fortalesa de l’entramat
institucional del 78 té els seus riscos. Els materials molt rígids poden
acabar trencant-se si la pressió és prou forta. No sabem si en els
propers mesos l’onada d’indignació amb la corrupció de la monarquia
depassarà els entorns del republicanisme tradicional, però podria
passar. També podria passar que aquesta indignació es retroalimentés amb... una crisi que amenaça amb
allargar-se. És evident que les institucions espanyoles no afronten en
les millors condicions la crisi del coronavirus. Potser el pacte
constitucional sobreviurà a les turbulències que venen. Potser no tomba,
però patirà. Perquè els sotracs són de fons, i van desgastant els
materials...
Jordi Muñoz 9.8.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada