(arafa<d'1any)
... Crec que els meus pares no es van preguntar mai quin és el sentit de la
vida. Tenien prou feina a anar treballant i anar vivint. I, malgrat
això, ara penso que em van donar -em donen encara- el millor exemple de
com ho hem de fer perquè el nostre pas pel món no sigui en va. La vida
té el sentit que li vulguem donar cadascun de nosaltres...hem
d'intentar saber per què fem tot allò que fem. I hem de fer cada petita
cosa a consciència, posant-hi els cinc sentits. Ja ho deia Joan
Maragall: “El món s’arreglaria bé tot sol només que tothom fes el seu
deure amb amor a casa seva”. Si donem sentit a cada cosa, si tothom fa
el seu deure amb amor a casa seva, al final estarem donant sentit a la
vida sencera. Ens l’haurem guanyat...
“Guanyar-se la vida és una expressió afortunadíssima que per desgràcia
sol contenir un valor merament pecuniari, material. Guanyar-se la vida
hauria de ser l’aspiració més gran d’una persona, però guanyar-se-la en
el sentit d’honrar-la, d'estar a l'altura del regal”.(David Trueba)
...La vida és un objectiu en si mateixa. I potser els meus fills s’haurien
d’emmirallar més en els seus avis. Perquè els meus pares pertanyen a una
generació aparentment poc heroica que s’ha dedicat a treballar des de
ben aviat sense fer gaire soroll, tenint com a principal ambició que els
seus fills tinguessin les oportunitats que a ells els van faltar...
Eva Piquer, 19.12.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada