(arafa<d'1any)
... per al TSJC les escoles catalanes no tenen dret a intentar que els
alumnes en surtin sabent català i castellà. Si, tot i tenir menys d'un
25% de classes en castellà, la presència comunicativa del castellà a la
seva vida supera el 90%, cal reforçar el castellà. Per garantir què?
Doncs per garantir que en surtin amb un nivell de català insuficient,
lamentable; i, sobretot, que en cap cas puguin arribar a sentir mai que
el català és una llengua tan digna i tan seva com el castellà. O, per
ser més exactes, perquè sentin que és una nosa, un entrebanc: una
obsessió política inútil en la vida real....
la trinxera per defensar el poc que queda d'immersió mai no s'hauria
d'obrir dins de cada escola. No hi ha res més perniciós i destructiu per
a les imprescindibles complicitats de docents i famílies que
enfrontar-los en aquesta batalla. Ha de ser una trinxera de país: perquè
és el país qui s'hi juga perviure com a nació, i és, per tant, de les
poques causes que la teòrica hegemonia sobiranista no pot abandonar mai...
Els que tenim clar que l’anomenat bilingüisme –el fet que el
99,9% dels ciutadans d’un petit país dominin com a nadius una gran
llengua mundial i menys del 50% s'acostin al mateix domini de la feble i
recessiva “llengua pròpia”– és un pendent pel qual el català només pot
lliscar cap a la minorització, també sabem que apel·lar al bilingüisme,
exigir-lo, és l’estratègia més eficaç per accelerar aquest procés. I, tanmateix, els mateixos que et
pegarien si rebaixessis un gram el seu independentisme, es mostren
incapaços de plantar cara al bilingüisme; de denunciar l'evidència: que el bilingüisme
lluita contra el bilingüisme, i pretén i aconsegueix que Catalunya,
València o les Balears siguin, cada cop més, països amb una sola llengua
comuna i dominant.
Albert Pla Nualart, lingüista, 4.4.21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada