(arafa<d'1any)
... La manera com lluites per aconseguir una cosa condiciona la cosa que
aconseguiràs: si hi poses ira, foc i força, el resultat serà irat,
incendiari i forçat... Cada gest de violència és una derrota de la humanitat. M’he fet
intolerant amb la tolerància cap als esclats descontrolats de ràbia
col·lectiva, que mai porten res de bo, són gregaris, anul·len l'individu
davant la massa... La justícia es guanya sent just. Amb l'ús de la força bruta els ideals
s’embruten... La no-violència i la resistència
passiva són difícils, poc espectaculars, però en realitat més heroiques.
Costa molt construir una cultura de la reivindicació pacífica i molt
poc malmetre-la. A Catalunya fa un temps que l’hem fet malbé. La
violència policial de l'1-O, a més de reprimir, espantar i demostrar la
capacitat d’intimidació de l’Estat, també buscava trencar el
comportament impol·lut de l’independentisme al carrer, i ho ha
aconseguit... els joves no se'ls pot dir: “Com que no teniu feina ni perspectives de
progrés, com que el mon és una merda, doncs entenem que us esbraveu al
carrer cremant contenidors, trencant vidres i tirant pedres”. És un
missatge condescendent i de derrota, de baixa exigència...
Ignasi Aragay amb Raül Romeva, 28.2.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada