dissabte, 17 de febrer del 2024

E.E. 282 LLUNY DE BARCELONA

...no puc deixar de constatar, amb tristesa, que figures tan destacades com la Montserrat Vayreda, i la seva germana Maria dels Àngels, i fins i tot el gran mestre Carles Fages de Climent, encara siguin grans desconeguts per a la majoria de catalans, només pel fet d’haver fet la seva vida personal i literària lluny de Barcelona. I si això passa amb els escriptors empordanesos, m'imagino que deu passar d'una manera semblant amb les altres comarques allunyades de la capital...
I com ens convé la poesia de la Montserrat, en els temps que corren! Del poema Els amargats: "És que no saben / que tot val un esforç / que no hi ha res inútil; / que entorn de la tenebra / giravolta la llum, / i damunt de la cendra / guspireja la vida?" 
Les institucions, els agents culturals i els mitjans de comunicació han de mirar més sovint més enllà de la gran ciutat. Tenim un país petit però molt creatiu, i els artistes han de poder optar –si això ho decideixen– a fer vida en el seu entorn natural, sense necessitat d’anar a la capital –quina cosa tan antiga– a conèixer persones influents o deixar-se veure als cercles...
Sílvia Soler 10.2.2.24

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada