La llei fixa dos tipus d'assignacions,
incompatibles entre elles: una per als anys immediatament posteriors a
la presidència i una altra un cop es jubilin. La primera és una
assignació mensual que els expresidents tenen dret a rebre per un
període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec, amb un mínim de quatre anys. És un salari equivalent al 80% del que rebien com a presidents de la Generalitat.
És el que rebrà Pere Aragonès --fins al 2028-- i el que ha rebut Quim Torra --fins aquest any.
El president Carles Puigdemont hi va renunciar i, de fet, tampoc l'hauria pogut cobrar després en ser eurodiputat.
D'altra banda, quan compleixen 65 anys, tenen dret a percebre el 60% de la retribució que rebien com a president, com a pensió de jubilació vitalícia. És el que reben Artur Mas i Pasqual Maragall.
Jordi Pujol va renunciar-hi amb la confessió sobre la deixa que va fer el 2014. En tot cas, va rebre l'assignació del 80% des del desembre del 2003 fins al juliol del 2014.
Cap de les atribucions es pot cobrar si ocupen un càrrec públic, tenen
una feina o activitat en l'àmbit públic o privat o participen en
consells d'administració d'empreses públiques o privades.
És el cas de José Montilla, que va deixar de rebre l'assignació quan va ser senador i ara tampoc cobra la pensió perquè és conseller d'Enagás.
