dimecres, 16 de juliol del 2014

pd 144

EL PERIÓDICO, divendres 11 de maig de 2001
SÓC DONA, POBRA I OBRERA
Josep Maria Espinàs

He rebut avui la carta d'una lectora...M'explica que alguns amics li diuen que ja no existeix la classe treballadora, però ella faria una tesi doctoral sobre els sentiments d'un obrer de fàbrica davant la seva màquina i sobre el mal que li fa l'esquena.
És una dona jove...Està separada i té una filla de pocs anys...Viu en un pis de lloguer, pel qual paga dues terceres parts de'un sou que no arriba a les 100.000 pessetes...

...Ara la trauran del pis, perquè no pot continuar pagant...

"M'acomiado amb un atreviment. ¿No tindria pas un forat a la seva motxilla viatgera paer a una dona-pobra-obrera, que necessitaria desaparèixer una temporada? (És broma)" Intentar mantenir l'ànim quan s'està al marge del famós benestar social no és cap broma. Gràcies per la carta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada