ARA dissabte, 13 de febrer del 2016
ACCEPTAR LA MALDAT (i 2)
Sara Berbel
(...continua)
... I per què la nostra forma de comprensió no pot entendre el mal?
... Ens resulta tan dolorós pensar que el mal està present entre nosaltres que preferim no veure'l i amagar-lo sota el nom d'una malaltia.
Vivim en una època en què la filosofia humanista (i la psicologia
positiva que se'n deriva) s'ha centrat en el que és positiu dels éssers
humans sense contemplar els aspectes foscos que continuen sent-hi presents... El
mal està enquistat en les persones, forma part del nostre ADN i cal
identificar-lo i posar-li nom per intentar acotar i delimitar els seus
devastadors efectes.
... les persones no hem canviat tant des de les èpoques antigues, per molt que ho hagin fet la ciència i la tecnologia.
Malgrat la dificultat de la definició del bé i del mal, i de les seves connotacions religioses, a la nostra societat ens hem dotat d'uns valors ètics que ens permeten sostenir la vida en uns nivells mínims de benestar i cohesió. Aquelles persones que es desvien d'aquests valors no necessàriament són malaltes: poden ser egoistes, cruels, dolentes, totes elles característiques intrínseques als éssers humans, i hem de poder identificar-les per desenvolupar estratègies que ens permetin neutralitzar-les, per educar diferent, per socialitzar millor, per evitar al màxim el dolor que no volem anomenar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada