divendres, 11 de novembre del 2016

pd 860

ARA  17 d'octubre del 2015
M'AGRADA, NO M'AGRADA
Sílvia Soler​

Què m’agrada i què no m’agrada de fer-me gran.​..​
M’agrada saber distingir per què cal plorar -i si cal, aleshores no hi ha cap raó per reprimir-se;​...​
No m’agrada sentir cada vegada més lluny, irremeiablement lluny, la nena petita, la noia adolescent, fins i tot la mare jove que viuen encara a dins meu.​..​
M’agrada haver descobert alguns secrets que em fan la vida més fàcil, com ara... que les alegries compartides creixen i que les tristeses en companyia es van fent petites fins a desaparèixer.
No m’agrada que la llista de coses que no faré vagi engreixant-se. Els somnis es multipliquen i el temps s’escurça.​..​
M’agrada tenir amics de fa vint anys, trenta, fins i tot quaranta.​..​
No m’agrada notar el pes dels anys a la musculatura, ni a la vista, ni al pensament​...​
M’agrada mantenir converses adultes amb els meus fills,​...​ i que fabriquem junts els records que els acompanyaran tota la vida.
No m’agrada patir atacs d’enyorament sobtats i trobar a faltar aquells infants que se m’arrapaven a les cames i que em plantejaven preguntes impossibles amb els ulls plens de confiança en la meva resposta.
M’agrada albirar -en els mateixos ulls on fa anys que em perdo- un futur tranquil i confortable. I saber que, finalment, les curses de llarg recorregut acaben tenint premi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada