ARA dissabte, 7 de gener del 2017
L'ESQUERRA I ELS LIDERATGES
Marina Subirats
Recomano la lectura de l'article sencer:
http://www.ara.cat/opinio/marina-subirats-esquerra-lideratges_0_1719428096.html
Aquest 2017 farà 100 anys de la Revolució Russa, un esdeveniment que va marcar profundament el segle XX...
Cal dir, però, que 100 anys després aquella gran esperança dels pobres i dels oprimits s’ha esvaït, i no solament pels atacs externs al comunisme, sinó sobretot pels errors propis. Crec, francament, que l’esquerra no ha analitzat suficientment aquests errors, que, més enllà de l’interès històric que ofereixen, ens poden donar moltes claus de per què les coses van sortir malament. Hi ha un conjunt de punts febles que, sistemàticament, fan fracassar moltes de les millors empentes renovadores que els pobles han protagonitzat al llarg dels anys. Per quina raó revolucions fetes en nom de la llibertat han acabat donant pas a dictadures cruels?
...
Més enllà de la realitat de les opcions polítiques, jo hi veig una altra cosa: la necessitat profunda dels homes, totalment irreflexiva, d’imposar-se als companys, de manar, de ser reconeguts com a mascles alfa, per dir-ho d’una manera col·loquial. Per seguir la veta més profunda de la masculinitat, jo soc el que mana. Una reacció tan primitiva com aquesta, que gairebé fa vergonya haver-la d’invocar tractant-se de líders als quals sovint s’ha atribuït una estatura de gegants, però que veiem aparèixer una vegada i una altra sense capacitat per analitzar-la a fons, que hi ha temes intocables, autèntics tabús.
Han passat moltes coses a l’esquerra, s’han perdut moltes banderes, gairebé tots els signes d’identitat, els símbols, els noms. Però aquest fenomen no canvia...
...
L’esquerra necessita enfrontar-se amb aquesta qüestió i resoldre-la d’una vegada. Els partits no pertanyen ni als seus dirigents ni als seus militants, són formes organitzatives que es dona una societat per resoldre els seus problemes, i no es pot admetre que, per ambicions personals, per impulsos bàsics, se’n vagin en orris. En aquest sentit, cal felicitar la CUP, que ho té clar: res de mascles alfa, parlem en femení i fem rotacions als càrrecs...
Recomano la lectura de l'article sencer:
http://www.ara.cat/opinio/marina-subirats-esquerra-lideratges_0_1719428096.html
Aquest 2017 farà 100 anys de la Revolució Russa, un esdeveniment que va marcar profundament el segle XX...
Cal dir, però, que 100 anys després aquella gran esperança dels pobres i dels oprimits s’ha esvaït, i no solament pels atacs externs al comunisme, sinó sobretot pels errors propis. Crec, francament, que l’esquerra no ha analitzat suficientment aquests errors, que, més enllà de l’interès històric que ofereixen, ens poden donar moltes claus de per què les coses van sortir malament. Hi ha un conjunt de punts febles que, sistemàticament, fan fracassar moltes de les millors empentes renovadores que els pobles han protagonitzat al llarg dels anys. Per quina raó revolucions fetes en nom de la llibertat han acabat donant pas a dictadures cruels?
...
Més enllà de la realitat de les opcions polítiques, jo hi veig una altra cosa: la necessitat profunda dels homes, totalment irreflexiva, d’imposar-se als companys, de manar, de ser reconeguts com a mascles alfa, per dir-ho d’una manera col·loquial. Per seguir la veta més profunda de la masculinitat, jo soc el que mana. Una reacció tan primitiva com aquesta, que gairebé fa vergonya haver-la d’invocar tractant-se de líders als quals sovint s’ha atribuït una estatura de gegants, però que veiem aparèixer una vegada i una altra sense capacitat per analitzar-la a fons, que hi ha temes intocables, autèntics tabús.
Han passat moltes coses a l’esquerra, s’han perdut moltes banderes, gairebé tots els signes d’identitat, els símbols, els noms. Però aquest fenomen no canvia...
...
L’esquerra necessita enfrontar-se amb aquesta qüestió i resoldre-la d’una vegada. Els partits no pertanyen ni als seus dirigents ni als seus militants, són formes organitzatives que es dona una societat per resoldre els seus problemes, i no es pot admetre que, per ambicions personals, per impulsos bàsics, se’n vagin en orris. En aquest sentit, cal felicitar la CUP, que ho té clar: res de mascles alfa, parlem en femení i fem rotacions als càrrecs...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada