pd 902

AVUI, dijous, 5 de gener de 1984

CONTE DELS TRES REIS DE L'ORIENT

Josep M. Ballarín Monset

Una vegada hi havia tres reis de l'Orient.

Ja podeu comptar-hi. L'un era blanc, l'altre ros, l'altre negre.

... Tots tres eren reis amb corona, però sense regne, eren reis del regne dels savis.

A l'Orient, els reis savis són molt savis i molt primmirats...

Els savis de l'Orient són tan respectats pel poble que són reis de debó...

Els més savis reis de l'Orient són els astròlegs...

Els savis de l'Orient, a més dels planetes, coneixien les estrelles, una per una, fins a les males jeies.

Però ves que un dia van veure una estrella nova... No era  pas una estrella gaire grossa ni tenia una cua gaire llarga; era una estrelleta d'onzena magnitud, més aviat escuada.

Però era una estrella nova, que va fer anar en doina els savis de l'Orient...

...

Entre l'escola dels matemàtics i l'escola dels anti-matemàtics, el rei blanc, el rei ros i el rei negre van deixar de mirar-se l'estrella nova amb l'ullera de llarga vista i se la van mirar amb els ulls de la cara.

Era una estrella nova que caminava pel cel desert enllà. Pujaren als camells i seguiren l'estrella fins que fou aturada damunt d'una cova. A la cova van trobar-hi un infant de bolquers, una Verge, un fuster, un bou, una mula, uns pastors i uns àngels.

I, entre tots els reis savis de l'Orient, només ells van fer la festa de Nadal amb els qui creuen en l'estrella. Des de lluny i carregats de joguines, tornen cada any seguint l'estrella.

Tornaran cada any seguint l'estrella.