ARA dimecres, 5 de juliol del 2017
FDC (Fet Diferencial Català)
Empar Moliner
... “Què, què, què?”, em pregunta tothom aquests dies. I jo també pregunto: “Què, què, què?” El cas és que al transport públic pots copsar de què es parla, de què es fa broma, què emociona o què avorreix. Vaja, que pots saber “allò que de veritat interessa a la gent” (que sol ser el mateix que t’interessa a tu).
... la mena de broma que demostra que tothom, unionistes i separates, ha acceptat, ha integrat, que Espanya és un estat autoritari. Que això és així.
... “Què, què, què?”, em pregunta tothom aquests dies. I jo també pregunto: “Què, què, què?” El cas és que al transport públic pots copsar de què es parla, de què es fa broma, què emociona o què avorreix. Vaja, que pots saber “allò que de veritat interessa a la gent” (que sol ser el mateix que t’interessa a tu).
... la mena de broma que demostra que tothom, unionistes i separates, ha acceptat, ha integrat, que Espanya és un estat autoritari. Que això és així.
Estic coneixent gent
que dubta què votar. Estic coneixent gent que votarà que sí (la majoria
dels que se m’acosten). I estic coneixent gent que votarà que no. Però
no estic coneixent gent que faci aquest paper avinagrat d’aquests
polítics d’esquerres, que juraven que eren revolucionaris i ara es
comporten com aquest personal tòxic que surt als llibres d’autoajuda. La
revolució era un monocultiu petitet com un hort. És a dir: estic
coneixent molts unionistes que fan broma amb l’autoritarisme rònec
d’Espanya, perquè fins i tot en això de l’unionisme aquí es dona el
famós Fet Diferencial Català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada