pd 1327

Reflexions davant la caca fresca (i 2) per Albert Pla Nualart
El civisme només avança on es conspira socialment per reprimir l’incívic, on només es crea norma si es pot fer complir, perquè s’ha entès que la norma que s’incompleix impunement soscava la convivència.
Davant la caca fresca, hem de denunciar el "bonisme" -ignorant o demagog- que afirma: “Això és un tema d’educació i no de repressió”...

pd 1326

Reflexions davant la caca fresca, per Albert Pla Nualart
...
El civisme només impera on ser incívic no surt gratis. Davant la caca de gos, un ajuntament pot fer dues coses: gastar diner públic per recollir-la o gastar-lo també, i sobretot, per multar qui no la recull. Però el votant tendeix a castigar el polític que multa (sobretot als pobles) i això crea un cercle viciós: el governant no multa, menys gent recull la caca i cal més gent per recollir-la. Cometem la gran estupidesa de criar incívics malcriant-los, subvencionant-los.

pd 1325

Abans sí que estàvem bé
... No hem demanat res més que dirimir què vol la majoria. La majoria –ho diu el CEO– vol la independència. I no la vol per odi a ningú, la vol perquè hi té dret...
Diuen que no som un sol poble i és cert. Entre nosaltres hi ha gent que vol, desitja, se sent satisfeta que els Jordis i els líders independentistes siguin a la presó i a l’exili. Hi ha gent que odia el nostre folklore, escriptors (vius) i cultura en general (en diuen “cultureta”).

Empar Moliner

pd 1324

Se io avessi una botteguccia / fatta di una sola stanza
vorreu mettermi a vendere, / sai cosa? la speranza.

"Speranza a buon mercato!" / Per un soldo ne darei
 ad un solo cliente / quanto basta per sei.

 E alla povera gente / che non ha da campare
 darei tutta la mia speranza / senza fargliela pagare.

Gianni Rodari

(Possible traducció no poètica per si algú no ho entén:
"Si tingués una botigueta/ feta d'una sola estança
voldria posar-me a vendre/ saps quina cosa?... l'esperança.
"L'esperança és barata"/ Per un cèntim donaria
a un sol client/ el que necessita per ell.
I a la pobre gent/ que no tenen res per viure
Donaria tota la meva esperança/ sense fer-li pagar res.)

pd 1323

Quan algú et diu que “abans” no estàvem enfrontats i vivíem molt feliços s’oblida que quan es van petar l’Estatut no va dir res... “Tan bé que estàvem abans”, deia el meu pare. Perquè abans jo no protestava.

Per estar bé “tots” vol dir que una part del “tots” (que és la de sempre) ha de callar (com sempre). “Tan bé que estàvem” no. “Tan bé que estàveu”

Empar Moliner

pd 1322

(de la sèrie: arafaunany)

El 4 de febrer, al carrer Arimon de Sant Gervasi, hi va tenir lloc una cerimònia singular al voltant d’un arbre. No sé si els barcelonins som del tot conscients de l’abast i importància d’aquell senzill gest de memòria local. En una part de la parcel·la alliberada de la pressió immobiliària, les autoritats municipals descobrien una placa on es llegeix: “Isabel Núñez (Figueres, 1957 - Barcelona, 2012). Escriptora i activista social, va lluitar per la salvació d’aquest ginjoler bicentenari”.

ITZIAR GONZÁLEZ