He tingut la sort de compartir estones amb bons
conversadors. Hem xerrat de tot i hem rigut força. Política, canvi
climàtic, sèries, sectes, teatre, noves tecnologies, el retrocés de les
humanitats. En totes aquestes converses hi detecto un cert aire pessimista, com de final d’una època... Ens esverem amb l’avanç de la ultradreta arreu i la naturalitat amb què tots plegats ho acabem acceptant... Ens envaeix una mena de nostàlgia del món que coneixem, abans fins i
tot d’haver-lo perdut. Intuïm canvis difícils de pair, transformacions
inexplicables, pèrdues irreparables...
Sílvia Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada