(arafamésdunany)
el que cal saber no és què faran ells -que resta clar- sinó com
pensem respondre nosaltres, unitàriament i ensems. Que vol dir junts i
alhora. Per això sorprèn tant -desconcerta, desubica, despista- que no
apliquem la màxima imprescindible que xiula que en temps foscos és quan
cal redoblar esforços: que a màxima repressió cal màxima
generositat. Les derives repressives i les autoritàries se sap com
comencen i mai com acaben. Si sabem res és que la lluita en contra és
llarga, persistent i constant, i que com més por només hi ha més
servilisme... si volem sortir-nos-en, caldrà desobeir i superar tota excepció. Fa
cinc mesos, volent ser una república decent, vam aprendre a ser un poble
resistent... Abans que condemnats a la por, condemnats sempre a l’esperança.
David Fernàndez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada