(arafa...)
El Poder pot ser roí però d’idiota no en té res...
Guanyem cada dia, quan decidim no rendir-nos i ens refem de cada derrota. Amb tot en contra, fins i tot nosaltres mateixos...
Resistir la frustració, desobeir el cansament: d’això va tot plegat.
Sempre. Indesinenter: ni defallir ni desistir. Res de desesperar, doncs... Constància perseverant i neurona
col·lectiva. En millors o pitjors condicions, la lluita sempre educa i
la resistència –ja inevitable, perquè ens hi arrosseguen– requereix
necessàriament estabilitat i permanència contra bords i lladres. Altres
temps vindran: i si són més negres o menys grisos dependrà,
estrictament, de cadascuna d’aquestes lluites, de cada gest, de si
insistim o desistim...
Ngugi wa Thiong’o a ‘Lluitar amb el diable. Memòries de la presó': “La
colla que està al poder sap que té en monopoli tots els instruments de
la violència coercitiva, però també sap que cap força terrenal al
capdavall pot derrotar el poder organitzat d'un poble que ha pres
consciència de la seva situació; i per això es fa imprescindible educar
el poble en la cultura de la por i del silenci, per tal que se sentin
febles i desemparats”...
... malgrat tot, no hi ha cap motiu, ni un de sol, per rendir-se. Sinó tot el contrari.
David Fernàndez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada