(arafa...)
... Fa temps que el PSOE ha decidit tancar els ulls a la realitat de
Catalunya i s'ha reclòs en un relat de fantasia segons el qual no hi ha
cap problema entre Catalunya i Espanya, sinó només un problema de
convivència dins de Catalunya. ...
Pensaven que no calia fer res perquè l’independentisme havia tocat
sostre. Si ni tan sols en els moments de màxima tensió de 2017 havia
superat el 50%, sense suports internacionals, allò no era una amenaça
seriosa per a l’Estat. Per tant, l’Estat no havia de donar cap resposta
política, sinó només contenir el moviment i castigar-lo amb els
instruments de l’estat de dret (policia, tribunals, presó). I esperar
que s’anés desgastant i desinflant per l'acció combinada de la
repressió, l’esgotament, la manca d’horitzons, les divisions internes i
la polarització interna de la societat catalana...
Aquesta és la cosmovisió que guia l’actuació irresponsable del govern
espanyol tots aquests mesos. Això, i el càlcul constant d’un
electoralisme de curta volada, que és l'únic que sap fer Pedro Sánchez...
(https://www.ara.cat/opinio/Que-hauria-passat-article-jordi-munoz-mun20-20-octubre-2019_0_2328967146.html)
Jordi Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada