(arafa---)
Com en tots els moviments socials, dins del feminisme hi ha hagut sempre
tendències diverses, cosa comprensible donada la diversitat de les
condicions de vida de les dones...
La discussió trans té molts aspectes de debat mal plantejat. L’argument
que diu que el sexe és també una construcció social em sembla totalment
fal·laç: certament, les maneres de practicar el sexe, de parlar-ne, de
relacionar-nos-hi, han anat canviant amb els temps, i per tant són un
constructe cultural; però això no té res a veure amb el fet que els
humans naixem, en la majoria dels casos, amb un sexe mascle o femella
que implica una funció diferent en la reproducció. Assumir o no les
funcions reproductives que ens marca el sexe ja és una decisió personal,
i el feminisme ha lluitat enormement perquè ho sigui...
Sisplau, no fem més classificacions, més divisions, més calaixets
tancats. Sempre establir models i barreres implica jerarquies i
limitacions a la llibertat. Classifiquem-nos com a homes o dones,
d’acord amb el sexe que ens ha donat la naturalesa, i visquem com
vulguem, i deixem que tothom visqui com vulgui. Aquest ha de ser
l'objectiu comú.
Marina Subirats 21.6.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada