dimecres, 2 de juny del 2021

pd 2184 Juny 1

 (arafa...)

... El mes de juny és també per a mi un mes dels meus somnis...  Tot era més net i solitari que no pas ara. Prop dels camps a punt de sega florien xuclamel, pèsols d'olor, ginesta, i dins dels camps, entre els cereals madurs, els blauets i les gladioles. I en algun tou humit hi podies collir maduixetes de bosc. I hi havia silenci... La ginesta estava florida perquè una de les joies del mes de juny és la festa de Corpus. I la ginesta és la flor de Corpus. A la meva ciutat, Corpus era una festa molt especial. Es feien alfombres (ja ho sé, que hauria de dir catifes, però em sona malament; a més, què carai, nosaltres fèiem alfombres) de flors, i la processó era una mena de celebració litúrgica i teatral alhora, espectacular, amb l'olor de l'encens barrejat amb la de la ginesta, amb l'olor de la cera dels ciris (els grans portaven atxes)... Corpus era la gran festa del meu juny, del juny dels meus somnis. També hi havia les cireres. No puc pensar en el juny sense pensar en Montserrat Roig i en el seu temps de les cireres... També és el temps de les berenades sota els arbres i la meravella dels abricocs (ja ho sé, que hauria d’escriure albercocs, però per a mi sempre seran abricocs), sucosos i gustosos. I és el temps de les peres de Sant Joan, cruixents i dolces, que s'han de menjar de pressa perquè es fan lloques aviat...
      
Narcís Comadira 6.6.2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada