(arafa...)
...
Abans la gent hi tenia una relació de tu a tu, amb la mort, però en els
últims dos segles la cosa ha canviat. “La mort s'ha tornat taciturna i
imposa silenci -escriu Patrick Süskind-, i nosaltres li fem el favor de
callar de molt bon grat, sí, la matem silenciant-la. I no perquè no en
sapiguem res -que és el motiu més normal de no dir res, ja se sap-.
Doncs no, simplement perquè sempre és tan negativa, una esgarriacries,
una autèntica derrotista, i amb aquesta gent avui dia no hi volem tenir
res més a veure”...
Hi ha un moment per esprémer la vida, i aquest moment és ara. Demà
potser patirem un accident i entrarem en un coma cerebral irreversible i
algú demanarà als qui ens estimen si ens havíem plantejat mai fer
donació d'òrgans. Davant la mort dels altres, l'actitud més generosa que
podem adoptar és intentar reparar els vius en cos i ànima...
No és cert que no hi puguem fer res, ha quedat clar qui és l’enemic. I quina és la venjança.
Eva Piquer 18.7.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada