Ara fa deu anys una part molt important, potser
majoritària, del poble de Catalunya va definir una voluntat i va creure
que tenia un mètode eficaç per dur-la a terme. La voluntat era la
independència. El mètode, exhibir de manera massiva i pacífica aquesta
voluntat, als carrers i a les urnes, amb la convicció que això forçaria
Espanya a acceptar un procés d'autodeterminació com al Canadà o la Gran
Bretanya. La Diada (i l’1 d’Octubre) va oferir grans exhibicions
inequívoques d’aquesta voluntat. Però el mètode no ha resultat eficaç.
Espanya va moure peça en direcció contrària. Una resposta immobilista i
repressiva, judicial i policial. Ha pagat un preu molt alt per aquesta
resposta en inestabilitat, en mala imatge, en deteriorament de les
institucions i en retrocés democràtic, però ha dit que està disposada a
pagar-ne un d’encara més alt si cal. El mètode, doncs, no ha funcionat. I
des de Catalunya la confiança en el mètode s'ha substituït per la
perplexitat, el dubte i els recels entre els qui suggereixen mètodes
diferents, sense que cap generi la mateixa unitat ni esperança.
Certament, quan no hi ha un mètode clar la voluntat s’afebleix. Però mai
no s'ha de confondre el dubte davant del mètode amb la desaparició de
la voluntat.
Vicenç Villatoro 12.9.21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada