(arafa<d'1any)
Els adversaris dels drets individuals situen sempre el debat en
l'absurd: la confusió deliberada entre dret i obligació. Un dret
individual és una opció, és donar a qui ho vulgui la possibilitat de fer
coses que estaven prohibides. És per tant una ampliació de les
llibertats -que és el que s'espera d'una democràcia- que òbviament no
obliga ningú més que el que vulgui fer-la efectiva. Sembla ridícul
haver-ho de dir: ningú està obligat a divorciar-se, al matrimoni
homosexual, a avortar o a l'eutanàsia. És simplement afavorir que la
gent decideixi sobre el seu pas per la vida amb llibertat.
L'absurd i demagògic intent de presentar allò opcional com a obligatori
expressa els límits de la idea de democràcia dels que el fan servir: un
règim organitzat en funció d’un sistema doctrinal prèviament definit per
ells. Tot ciutadà té dret a defensar les seves idees i a oposar-se a
tot allò de què discrepa, fins i tot a l'ampliació dels drets
individuals. Però no a pretendre imposar la seva restrictiva doctrina
als altres. La diferència entre una democràcia i una dictadura és que la
primera tracta les persones com a ciutadans i la segona com a súbdits. I
precisament per això la qualitat de la democràcia depèn de la llibertat
de fer i actuar de les persones.
Josep Ramoneda, 21.3.21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada